Temptacions de desobediència 3
«Hi ha moltes maneres de «manar», i en la majoria dels casos es tracta d’«ordres» dissimulades. Els discursos, la premsa, la propaganda en general, que impliquen sovint -i tan sovint!- la passivitat del poble, no són, en última instància, recursos «autoritaris»? I dels Codis Penals a les ordenances dels municipis o de la circulació, tota una xarxa, densíssima xarxa de preceptes i de vetos ens obliga a «obeir», i cada dia més. En la pràctica, ens deixen tan poques llibertats -«facultats»- al nostre abast, que qualsevol cosa que fem és ja pura i simple «desobediència». I de tant en tant, ens agrada desobeir: deliberadament, desobeir. O refusar-nos a obeir.»
Writer/s: Joan Fuster,
