Aquesta remor que se sent / En defensa pròpia
“Es mi obsesión permanente
es lo que quiero conseguir.
Alguna vez, sorprendente,
sé que has confiado en mí”
“Sorprendente” de Leño
"Aquesta remor que se sent"
Poema de Miquel Martí i Pol.
Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tanmateix, la remor persisteix.
“En defensa pròpia”
Jacint Verdaguer
De totes les arts que serveixen el mal en la terra la que fa més horror és la d'oprimir els pobres.
Writer/s: Miquel Marti i Pol, Jacint Verdaguer, Llunàtics
