No marxis abans
T’anava al darrera, tenies vint anys,
seguia els teus passos, com un gira-sol,
volia atrapar-te i vas caure al parany,
per fi et vaig convèncer de no estar mai sols.
Des d’aquell dia que anem de costat,
amb una mirada tot està explicat,
tota una vida ballada al teu pas,
junts l’un amb l’altre, penjat del teu braç.
Quan ens arribi el moment del descans,
la llum dins dels ulls ja se’ns vagi apagant,
tu deixa’m, t’ho prego, que et passi al davant,
però tu no, tu mai, tu no marxis abans.
Writer/s: Pol Cruells
