L'estrella del rock
Canta cansat, la memòria li falla, al fons de la sala la gent que no calla,
l’estrella del rock, no és qui solia ser.
Tanca els ulls i es transforma en un altre, i es menja el micròfon si veu que te’l mires,
que et saps les cançons que sembla que ha escrit per tu.
És la teva història però és molt millor si ell te’n fa una gran cançó,
sota els llums et cobra l’aplaudiment,
per qui ha anat fins el límit per tu,
per qui ha dit el que tocava per tu,
pel que ha viscut com una estrella del rock.
Ja no s’inspira, diu que ja no estima, però surt i es despulla amb uns versos amb rima,
que tu mai diràs, però els portes escrits al braç.
Canta cansat, la memòria li falla, fa un glop de cervesa i mitja rialla,
l’estrella del rock sap fer molt bé el seu paper.
Writer/s: Pol Cruells
