L’últim iceberg
Ve surant de mar endins, un punt blau a l’horitzó,
és una illa a mar obert, deu ser l’últim iceberg,
fa molt temps que no en veig cap, ja s’ha fos el casc polar,
miro incrèdul mar enllà, ja no creia en l’endemà.
Ve per dir-nos que ja és tard, que tot està perdut,
per tu i jo no hi ha futur.
Vull entendre que no és cert, que encara es pot salvar,
si és que ens queda humanitat.
Toco aquella pell de gel, m’estremeixo i miro al cel,
en un món que és un desert deu ser l’últim iceberg,
fa molt temps que s’ha extingit, l’esperança ens ha deixat,
com els fòssils del passat, un avís, un clam, un crit.
Writer/s: Pol Cruells
