El seu diumenge
Enceta el seu diumenge
recordant que encara és viu,
flirteja amb la llibreta,
fa un gargot, somriu i escriu:
Vida, si no vens sóc jo qui vinc.
Surt al carrer i ensuma,
l’aire ja promet estiu,
a tort i a dret saluda
bona gent. S’apropa i diu:
Vida, si no vens sóc jo qui vinc.
Mira’m, fes-me un lloc dins el teu niu.
Té mil motius per dir-li al món: Sóc part del joc.
Massa hiverns en blanc teixint silencis dins d’un clot.
Baixa al riu i es despulla
aliant-se amb el corrent,
s’ajeu vora la riba,
amb la pell penetra el vent.
Té mil motius...
Vida, si no vens sóc jo qui vinc.
Mira’m, fes-me un lloc dins el teu niu.
Vida, només teu tot el que tinc.
Mira’m, el teu riu dins del meu pit.
