Nem-hi
El bar està ple, no em mires però sé que saps
que nit rere nit des del meu trist llit he anat
a llocs on no es pot caminar despert, somiant,
jugant poc a poc, buscant-nos el cos amb fam.
I deixem passar el temps.
Qui vol moure peça?
Qui serà el primer
en posar-li un nom
a aquest foc que ens crema?
Només cal donar el pas:” nem-hi”?
Avui com ahir, demà com avui diré:
“Bon dia. Quin temps! Com sempre, el meu te, si us plau”.
I emprant aquell gest tant teu quan em veus faràs
que amb sorra jo munti enormes castells. Veuràs...
que si deixem passar el temps...
Desitjant trencar el mur del silenci espero
arribar a bon port
tremolant, fent l’amor com dos salvatges.
Qui dels dos obre joc? “Nem-hi!”
