Noia 10
Nina, titella de fils daurats,
noia deu, dis-me on vas.
Avui deixes que la nit et dicti el nord
com ploma al vent, com au de pas.
Potser si entres a aquest bar,
potser si em mires
junts podrem aturar
aquest viatge que has traçat
damunt d’un mapa que algú ha desdibuixat.
Fa nits que espero aquí assedegat.
És que no em veus? Potser no saps
que hi ha ferides que ningú no pot sanar
si no s’ha aprés a confiar.
Potser si entres a aquest bar...
Em mires o bé em veus? Respon.
Qui et crida ja fa temps sóc jo...
Nina, ja no ets la noia deu,
així que respira, vine aquí, vora meu.
Vine aquí, vora meu...
