La funció
Hi ha moments a la nit que em sento llop,
no la vella Rakxa sinó un cadell.
El pelatge suau de tant dolor,
la cara de fúria i ulls brillants.
És quan penso que algú ha de sortir,
a buscar aquest llop amb clamors de pau,
prop de la cova on s'amaga infeliç,
per no trobar vida en un bosc gelat.
Qui em trobés estaria al meu costat,
regalant-me mil i un somriures,
al meu jardí em vindria a visitar
omplint les estrofes i els anhels.
Rabiós em sento terrible i ple de fam
de cantar-li a la lluna fugint del sol.
Et dic ja que no hi ha primavera, no hi ha carn.
No existeixen nivells ni l'acte final.
Sentir-se vestit de plom i destrossat,
alhora lleuger com la ploma d'un pardal.
Sentir-se vestit de plom i destrossat,
alhora lleuger com la ploma d'un pardal.
