El vel
Tu veus l'incendi, jo veig 'espurna,
tu veus la ferida, jo veig el cor.
Valale lolo, valale lolae
Un milió de colors il·luminen l'espai,
són els que formen la vida,
són els que no moren mai.
Penso en el que he fet, penso en el que he escrit,
amb rítmiques que comencen en un compàs dividit.
(ara és un sol fosc, ara és un sol clar)
Maleint els moments malgastant el temps (ara és un sol fosc)
llenço un crit al cel (ara és un sol clar)
instrument al vent.
Il·lusions amb llums apagades envaint il·lusions amargues, segrestat per la
sinceritat.
Les cares s'aniran volant, mirades que no tornaran.
Un moment de raó semblant als que hi havia quan tot era clar
les cares s'aniran volant, i encara seguiran dubtant:
si van fer bé en marxar, si potser era millor esperar
tornar enrere per avançar, si volem la melodia viurà.
Tu veus l'incendi, jo veig l'espurna,
tu veus la ferida, jo veig el cor.
Valale lolo, valale lolae
