Toc de cuirs
Toc de cuirs,
batec que inspira al composar,
has aparegut
així, com tan inesperat.
Pols latent
que has tret la calma d'un sospir,
i ara està en vetlla rodolant per nits d'estiu
fent relluir l'alè diví.
Les teues mans, ara prop meu, són missatgeres
fent que el seu toc precís i honest es lliure al vol.
I quan recorren mons cabells són fruits de l'alba,
i és un renàixer que ens agita tot el cos.
So cobert
que a cau d'orella ens parlarà
d'un petit secret
que sols tu i jo recordarem.
D'un caliu
que es va transmetre per la pell,
com eixe cuir que fou el nexe de dos camins
que es van trobar al cap del temps.
Els teus cabells i els meus es podrien confondre
entrellaçats i respirant cada latir.
Però la nit ara clareja i s'acomiada,
va deixant pas al nou matí que ha de venir.
I se'n van plens de vida i tocs que els acompanyen
sense saber per on els portarà el camí.
La nit s'acaba a l'igual que la tonada
i el repicar dels cuirs.
Toc de cuirs
batec que inspira al composar
has aparegut
així, com tan inesperat.
