Pena, aigua, aire
Pena.
Tens una pena que et crema.
D’anhels, records i tristesa
d’un temps que va ser feliç.
Pena.
Sents com s’acosta i t’impregna.
I un cant que brota del terra
et convida a diluir...
Veus com et mou.
I veus el llamp que trona de nou.
I veus com, en el soroll de la ciutat,
eixe clam que et demana despertar.
Aigua.
Mires i ara tot és aigua.
I el llamp que abans ressonava
ara s’amaga enfosquit
Aigua.
Voldries que ja no estara,
que tota en si s’enfonsara
i deixés llum en la nit...
Veus com et mou.
I veus el llamp que trona de nou.
I veus com, en el soroll de la ciutat,
eixe clam que et demana despertar.
I aire.
Sents que sols vols prendre aire.
Aire que bufe la pena
i ja no quede ni un crit
Aire.
Que et condueixi a la calma,
que prenga cada paraula
i deixe llum en la nit.
Veus com et mou.
I veus el llamp que trona de nou.
I veus com, en el soroll de la ciutat,
eixe clam que et demana despertar.
