Cant a la vida
Voldria fer-li un cant a la vida,
al dia que comença en la claror o en la foscor,
a la rosada que fa tremolar les fulles
i al raig que enceta els colors de la matinada.
Voldria fer-li un cant a la vida,
a tot allò que em fa respirar,
a allò que m'abraça i m'inclou,
i ja sóc part...
sent que era part...
I penso en segons que poden ser eterns.
I penso en anys a minuts equivalents.
Però sé que nostra, sempre, la capacitat
de triar densitats i intensitats.
Part d'un poc, part de molt,
part d'un tot on tornarem de nou,
part d'un llamp, part del sol,
del paper que escric,
tot pareix senzill,
tot ets tu, ells i jo.
Voldria fer-li un cant a la vida,
a les mares que ens donaren el primer pols latent,
a les seves entranyes que covaren el procés
de crèixer i de ser amb essència d'estima.
Voldria fer-li un cant a la vida,
a aquella que se'n va així de cop, sense avís,
a les llums que pareix s'han enfosquit
però mai s'apagaran al camí de qui les segueix.
I pense en segons que poden ser eterns.
I pense en anys a minuts equivalents.
Però sé que nostra, sempre, la capacitat
de triar densitats i intensitats.
Part d'un poc, part de molt,
part d'un tot on tornarem de nou,
part d'un llamp, part del sol,
del paper que escric,
tot pareix senzill,
tot ets tu, ells i jo.
