Dia de neteja
Avui serà un dia de neteja.
Avui somiaré les meues pors.
Les pors amagades en l’herència
d’un passat que va estar forjat a sorts.
Forjat a sorts,
forjat a sorts.
Sóc fruit d’una història ben llunyana,
dels arbres que els avis van plantar.
Les ferides que van marcar les seues mans
són traces que al meu dintre han aguardat.
I romandran...
però amb les formes que jo trie dibuixar.
I és què he vist els meus anhels en forma de poema
i ha tornat el meu passat.
Disfressat, així casual.
Passat inesperat que esta volta m’ha trobat,
però és què avui...
és dia de neteja.
És dia de neteja.
Avui passejaré entre herbes seques
que al meu pas voldrien rebrotar.
Potser certes tiges em retinguen
per llocs que encara vull evitar.
I em parlaran
de rostres que també voldria oblidar.
I és què he vist els meus anhels en forma de poema
i ha tornat el meu passat.
Disfressat, així casual.
Passat inesperat que esta volta m’ha trobat,
però és què avui...
és dia de neteja.
És dia de neteja.
I és que avui la brisa es transformarà en vent.
I les fulles seques volaran amb ell.
Les pors amagades en l'herència
cert sé que amb força bufaré.
Els arbres que els avis van plantar
noves fulles voran així rebrotar.
És dia que l’alegria ens porte el cant que mogui la vida.
És dia de neteja...
És dia de neteja...
Avui serà un dia de neteja.
Avui somiaré les meues pors...
