Nit aventurera
Vas nàixer un dia d'hivern, discret,
quasi sense adonar-me'n.
Vesties un mant blanc esponjós de càlida neu,
i al cel passejava blanc el vent
amb colors vermells, incandescents...
Flor taronja arribada de la planura...
Vas créixer, a poc a poc,
quasi sense adonar-me'n.
Entre llomes de verdor
i estrelles per pics coronades.
Al caliu d'un foc primitiu
per primera volta et vaig sentir.
Els teus dits indecisos, intranquils,
pel meu palmell ballaven.
Tremoloses i expectants
les nostres mans s'acaronaven,
i amb vergonya les pupil.les d'u i de l'altre
al resplendor s'esbrinaven.
Vas romandre com mig amagat
a l'ombra d'una ciutat,
a l'espera d'una nit aventurera
que ens tornara a trobar.
I l'encontre que esperàvem va arribar
una nit que glaçava.
Entreobertes les dos boques
projectaven un desig anhelat.
I al caliu d'un foc primitiu
sense treva la pell va sucumbir.
Els teus dits, temeraris i febrils,
pel meu cos relliscaren.
I este clam que ara surt del meu cant
em retorna un sentir amagat,
i em fa veure en la nit el desig
per seguir estimant.
