Ideal
Com un feix de llum primaveral
evocat en un dia d'hivern.
Com el mos en desig impregnat
que al prendre la pruna fa regalimar.
Com el braç que al costat remarà
sigui bona o roïna la mar,
així has passejat aquesta ment
teixint històries que saben a mel.
I és què veig que apareixes i desapareixes
en el moment oportú.
Que entre riures i més somriures
m'aclame a tu.
Que em distreus en jocs de taula i sotataula,
però sento dir-te què no ets tu
el que veien els meus ulls.
Avui t'he pensat, avui t'he inventat,
me n'he adonat que ets sols un ideal,
que el batec de les mans que em tocaven
no em podien portar ni els estius ni els hiverns.
Avui t'he pensat, avui t'he inventat,
me n'he adonat que ets sols un ideal,
que els teus llavis no em conten històries
dels teus somnis d'amor i fracàs.
Ets un somni somiat que camina
per un dia que ja està encetat.
Ets el dia que just s'il·lumina
després d'una nit llarga de maig.
Ets el cant que una nit amb guitarra
desafia el temps i el seu pas.
Així has passejat aquesta ment,
teixint històries que saben a mel.
I és que veig...
Avui t'he pensat...
I ets un somni en un dia que ja està encetat...
I ets el dia després d'una nit llarga de maig...
I ets el cant desafiant tot el temps i el seu pas....
