Entre teles, fils i agulles
Iaia, te'n recordes del brancal
on de xicoteta em donaves el menjar?
Jocs d'avions, mil distraccions
que em portaven a l'engany.
Cullerada entre pardals,
ja la panxa plena està!
Els divendres a la fresca
eren nits d'hamaca estesa,
de pataques i ous fregits
i un gelat pa' arrodonir.
El comboi prompte arribava
amb les cartes i el cinquet,
jo amb muntanyes de pessetes
que de duros havies tret.
Et recorde mentre sone
la cortina de canuts,
què en un rogle de veïnes
enfilares d'un en un.
Jo jugava a fer pastetes
amb fideus i molles seques,
tu em miraves embastant
algun que un altre retall.
Eren dies de cabanyes,
jocs de bala, trompa i fil,
i unes cartes que canviàvem
quan la moda ens ho va dir.
Les vesprades se'ns passaven
fent rodar un globus ple,
inventant-nos personatges,
vivint el món del revés.
Els veïns ara em pregunten,
Xiomareta, com estàs?
Què ben poc de tu sabem,
què no et veiem pel carrer!
I jo els dic que vaig i vinc,
que la música és així,
però que no patixquen que
jo mai me n'oblidaré.
Ni de tu, ni del brancal,
ni del gitano Tomàs,
ni d'Andrés ni dels xiquets
que tots junts vam fer carrer.
Que en mi s'ha quedat gravada
l'estima en què m'has criat,
que sempre estarà guardada,
que en mi sempre volarà.
Entre teles fils i agulles
et dedique esta cançó,
feta a mida en la memòria
sense bastes ni patró,
tot i estar bordada en versos
fets de llana, fil i cotó,
tot i estar bordada en versos
que s'enlairen cap a sol.
Iaia, te'n recordes del brancal
on de xicoteta em donaves de menjar?
