Temps per davant
“Algun dia, no tingues pressa...”
veig com em dius amb un somriure dibuixat.
Anem poc a poc, no cal córrer,
ja que enlloc hem d'arribar.
Anem poc a poc, que no cal córrer,
ja que enlloc hem d'arribar.
“Algun dia, tenim temps!”
Et dic, ara jo et dic mirant a la mar.
Ella és jove com nosaltres,
però etern el seu cantar.
Ella és jove com nosaltres,
però sempre cantarà.
Com a objectius tenim les passes
que dia a dia es van enllaçant,
i enrere queden les traces
que denoten el caminar.
De sobte un dia tu em mires
amb el somriure ja esbossat.
Jo et mire, curiosa
i sabedora de l'esbós, per escoltar.
“Sempre hi haurà demà”, solíem dir.
Però del demà hem fet el nostre avui.
En el demà on teníem tot el temps
s'ha quedat guardat tot allò que ara és passat.
Com a objectius tenim les passes
que dia a dia es van enllaçant,
i enrere queden les traces
que denoten el caminar.
