Som riu
Mor lentament,
les aigües se l’emporten,
el corrent.
Cau riu avall,
les branques ja no el deixen respirar.
Veu fixament,
la llum s’apaga el sol ja no és calent.
Mor lentament,
el cor es para, el deix...
ja no es sent.
Somriu, al caure fins al fons.
I sent, l’inutil de lluitar.
I ara, es deixa portar.
Mort al vaixell,
les veles ja no espenten
cara al vent.
Dalt de l’anell
les ones ja no trenquen sota el fem.
Pau sense ésser.
Les vides solament es conten per
ocells.
Mort al vaixell,
silenci que no deixa veure res.
