Dois
Ja fa massa temps
que tu i jo hem deixat de lluitar.
Ja fa massa temps
que tu i jo som enmig de la mar.
Ja fa massa temps
que flotam invencibles,
deixebles d’aprendre a estimar.
Ja fa massa temps
que tu i jo hem tornat a ser grans.
Ja fa massa temps
que tu i jo no feim dois com abans.
Ja fa massa temps
d’aquells dies on caure
era per tornar-se a aixecar.
I és que això
no entén de problemes,
no entén de “perquès”,
no entén de “peròs”,
no entén de frustracions,
no entén de fel·lacions,
ni d’orals ni de merdes
transcendentals.
