Homes de costum
[Markus FM]
Recorda aquella nit de lluna plena,
Sota la seva llum, el millor lloc: a la nostra pedra.
Amb la cara vermella cremant la pedra i els últims petons,
Recordant els bons i mals moments entre riures i plors.
Sota les estrelles acaba l’agost i ja no entro als teus plans,
“Bé, noi, no és això”, em deies.
Però cada cop veig mes clar que això nostre no avança,
No és per tu, és per mi i el meu cap no descansa.
Jo pensant en fer-te un altre ‘romance’ (és romanç però està escrit a propòsit per fer rima)
Perquè ja no et vull veure, perquè t’estimo, perquè em fas falta.
Ho sé, haig de desintoxicar-me,
De la droga del teu ésser i la teva imatge.
D’aquest cor tan dur que tens que em sorprèn perquè no es cansa
D’aguantar les teves pors i barreres, sempre en defensa.
Para i pensa, el teu silenci em mata,
Només espero una senyal però de tu què puc esperar-me...
Som homes de costum, boli, paper i fum,
Imatges de perfil a contrallum.
No ens guanya cap ni un, concentrats com el perfum,
Rap i escriptura consten al nostre currículum.
[Eros a.k.a 47]
Avui hi ha lluna plena, i jo estic buit per dins,
Però sé posar bona cara fins i tot sota mínims.
No em trec del cap aquella imatge dels teus ulls felins,
Tinc l’obsessió d’unir els nostres destins, fer que m’estimis.
Potser deliri per tal que em somriguis,
Complint el que em demanis, navegant pels teus dominis.
La resurrecció d’Osiris o la seva mort,
Perquè amb tu no hi tinc res a fer com els ninis.
Jardins de lliris sota l’arc iris,
El color gris depèn de la intensitat amb què el miris.
No deixis que ningú t’imposi límits,
En realitat, la felicitat s’assoleix a terminis.
Estem davant d’un clar retrocés dels homínids,
No és progrés si ho fotografiem tot com els guiris.
En el procés, dones agosarades i homes tímids,
Que després els més valents omplen cementiris.
Som homes de costum, boli, paper i fum,
Imatges de perfil a contrallum.
No ens guanya cap ni un, concentrats com el perfum,
Rap i escriptura consten al nostre currículum.
[Mikos]
Sóc l’enterrador, senyor, guardià de la cripta,
La veu del segador que fonaments i drets dicta.
Davant del Parlament vull veure gent petit i gran corrent,
Darrere el president, fotent-li cleques, vinc calent.
Problemes estatals se solucionen imposant-se quan cal,
Mariano toca el dos abans que te n’hi facis mal.
La meva ‘crew’ ho val, aquí tot s’hi val,
La nostra veu arribarà fins al despatx oval.
Eros amb en Jota, Markus, Mikos, obrim boca,
Fem patxoca perquè fem bé les coses quan ens pertoca.
El rap és passió, dedicació, esforç i unió,
En rebel·lió contra la sensació de repressió constant.
Lluitant en pro de l’habitant que va buscant un canvi,
Aprofita el teu temps i fes allò que més t’agradi.
Grans paraules dites pel meu avi,
Són les adients per fer que tot això s’acabi.
Som homes de costum, boli, paper i fum,
Imatges de perfil a contrallum.
No ens guanya cap ni un, concentrats com el perfum,
Rap i escriptura consten al nostre currículum.
