Nau nocturna

Gent del Desert

Thelonious, vell amic meu,
passa i dona'm eixos cinc, xoquem.
Pagat, una volta més,
de retornar-te
la insània amb què vinc.

Carrers mai no vistos que ens depara
un temps millor i eixe és ara.

Digues, nau nocturna,
quin rumb dibuixes,
a quin santuari
de sort i succés?

Jo també porte
causes perdudes.
Guia’m a Harlem
o a algun lloc d’aquells.

Allò que era el nostre món
la gent em conta com es descompon.
Somriures, en aquells llocs

per on anàvem, com aquells d’abans no són.
El nostre temps ja està passant,
i tem que molt hem esperat.