Blues de la dent de lleó
Et trobes una xica que amb un gest dels ulls t’encén.
Posem que no et preguntes el seu nom ni el seu perquè.
La seguiràs a l’exterior, que dolç flueix el cos.
Fer-ho fàcil i fer-ho a espai fa el camí més bo.
No sé si és difícil, crec que no és difícil.
No sé si és difícil o no, això s’ha d’intentar.
Com si tocares flauta i cordes, sents música que creix,
potser t’atures un instant, tot te n’ix tan a través.
Potser així trauràs sons màgics que criden des del cor
i dòcilment hi cauràs i ho faràs sense por.
Si la lluna somriu dentuda i el vent alça un remolí
que no va enlloc, no faça que oblides a què venim.
I no et preocupes, no lamentes ara estar ací,
potser, amic, veges el teu nom en un racó del laberint.
Ara va i resulta que han detingut el teu camell,
suposem que ni per correu li pots aconseguir diners.
Sí, amic, seguies l’aleta d’un tio que ara és pres.
Descansa, guapa, a cal jutge, segueix la línia i ja ens veurem.
Writer/s: Robin Williamson. Adaptació de Jesús Barranco, Robin Williamson
