Pren-me, soc jo

Gent del Desert

Per un desert jo vinc des de l’orient daurat,
(i mira el meu camell, arriba rebentat),
per dir-te els meus viatges armat amb un somrís,
però abans preparem-nos, convida’m al festí.

Pren-me, sóc jo
el teu somni del paradís,
i sempre duràs un fragment de cel al teu bes.

Alegres dansadores distrauen el meu got.
Muntanyes tibetanes, les porte de record.
He estat entre fantasmes ballant amb els natius;
escrita està la història dels meus calfreds més vius.

M’has fet la benvinguda, tu mai no canviaràs;
mossega del raïm, gest romàntic i estrany.
Demà me’n vaig en àguila, joc que convertisc
en cerca del futur, amor, però ara ací, per fi.