La fina línia
Encara ho sento com si fos etern.
Hipnotitzat, en un instant que no sé definir.
Cada dia és diferent, el límit canvia en tot moment.
Només vull que quedi clara la fina línia que ens separa.
Mirant de trobar la definició,
em perdo sense trobar cap conclusió
de tu i jo.
La fina línia no hi és.
El límit no existeix.
L’etiquetatge no serveix de res
i el temps és aquest moment-
La fina línia no hi és.
Estereotips que venen i van.
Nosaltres, titelles, seguim els preceptes que ens van inculcant.
I el que passa entre tu i jo no té cap explicació.
Només vull que quedi clara la fina línia que ens separa.
Mirant-te als ulls jo descobreixo un món.
Els seus colors no són ni blaus ni marrons.
No cal definició.
La fina línia no hi és.
El límit no existeix.
L’etiquetatge no serveix de res
i el temps és aquest moment-
La fina línia no hi és.
I si trobo una classificació
serà per confessar-te que no pot ser millor.
I m’és igual, jo puc cridar-ho al món:
no importa si som diferents.
La fina línia no hi és.
El límit no existeix.
L’etiquetatge no serveix de res
i el temps és aquest moment-
La fina línia no hi és.
