Corpus
Toquen les trompetes, vénen els soldats
avançant en amples rengles virolats.
Alta la bandera llu sobre l'estol,
altes lluen totes les armes al sol.
Tots van a la una, rítmica se'n va
la feixuga marxa i el fort alenar.
Llencen les trompetes alts crits triomfants,
i al voltant se'n porten un estol d'infants.
El gegants, els gegants
ara ballen, ara ballen;
els gegants, els gegants
ara ballen com abans.
Llur alta mirada immòbil
ull pren a tota la gent
que se'ls mira i els rodeja
sense fer cap pensament:
se'ls mira perquè són grans
i duen vestits llampants
i ballen cada moment ...
Els gegants, els gegants
són joves eternament.
En llur dansa encarcarada
hi ha riallera majestat;
flabiol i tamborino
escau bé en el llur posat;
raigs de ginesta olorosa
no els arriben ni a mig cos;
l'arruixada tremolosa
de papers de tots colors
cau damunt llurs testes reals,
que en resten glorioses i irisades.
Però ells passen alts i serens,
balançant-se tot fent via
entre florida alegria ...
I els aires ne resten plens.
La geganta i el gegant
ara ballen, ara ballen,
la geganta i el gegant
ara ballen i ballaran.
Tots van a la una, rítmica s'n va
la feixuga marxa i el fort alenar.
Llencen les trompetes alts crits triomfants,
i al voltant se'n porten un estol d'nfants.
Writer/s: Joan Maragall, Eduard Zamacois
