Claror
He domesticat
el que em feia mal.
Hi ha nits de claror
que passejo amb llops.
Vaig desfigurant
les teves faccions
i ara m’és igual
a qui despatxis els petons.
M’he trencat el cap
per poder escapar
d’aquest pou tan fosc,
d’aquest pou tan fons.
I he anat relliscant,
m’he torçat un braç
i he perdut l’orgull.
Viure sense tu
és com anar surant,
no hi ha construccions,
no existeixen llocs.
Però el cel és tan blau,
fa un dia radiant
i des d’aquí dalt
tot sembla molt poc important.
