Artell
Escapant martells,
que amb plaer segueixen el meu traç,
esmicolo artells
esclatant les venes del meu braç.
Veu, que duus els regnes,
demano, et prego.
Veu, que negligeixes els servents.
Silent.
Ara que descalç faig el meu pas
veig moltes més vies que al teu jaç.
Ara d’aclucalls no n'hi ha cap més,
tens la meva esquena aquí mateix.
Escribes que marquen en pols,
cendra volant, sense valor.
