Vertigen! Amor accidental!
Oh, sostén-me,
no em deixis anar.
Planegem com els déus
d’aquí a l’eternitat.
Perquè en cercles sense rumb
suro jo al teu davant,
en suspensió com el fum:
amor accidental i sideral.
El vertigen és un amor accidental.
Inicia’m
tendrament el gest
i que ens governi el caos,
que tot viatge és breu.
Presa de gravetat
caic sobre el teu cos,
en l’espai –temps gronxant
junts tu i jo, tu i jo.
El vertigen és un amor accidental.
Writer/s: Gina Argemir
