
Cançó d'enyorament (sardana)
Ai amor meu,
per què has marxat ?
Si em sento esclau
igual que al teu costat.
I ets com l’estel que dins la nit
a dalt del cel reflexa el meu neguit.
I com el vent que molt suaument
porta un missatge teu,
o com l’ocell perquè tu igual que ell
un plany d’amor porteu.
Com la remor del mar torbador
que em duu la teva veu,
ai quin sofrir saber-te distant
però el meu cor sempre bategant.
El cantar l’enyorament
és un goig i un turment.
El meu enyor va pregonant
el trist record d’aquella nit.
I passa el temps i el teu oblit
és més punyent a cada instant.
Per tu, sols tu, tot el dolor
brollant del cor apesarat,
serà la guia i l’esclat
del més profund i clar fervor.
Perquè si el teu missatge em duu
batecs i en somnis de neguit
commogut et puc dir:
ploro per tu!
Ara el cant d’enyorament
ja té un ritme plaent.
El cor em diu que tornaràs
portant l’esguard il·luminat.
I en el meu pit per tu ha arborat
un nou delit renaixerà.
I així joiós sabré l’anhel
de no sofrir d’enyorament.
Quan tu també d’amor fervent
ben a prop meu veuràs un cel.
Aquell mal son hauré vençut.
I quan als braços et tindré
tendrament et diré:
ploro per tu!
Writer/s: Joan Serracant i Manau, Jaume Torrents i Gutiérrez de Pando