La resistència
El sol vol amanéixer
cau la rosada dels arbres
siluetant les ombres
que ens ha deixat aquest llarg hivern.
Que la brúixola no em falle
si desapareix l'estrella polar.
Potser tu tens més força
però jo tinc més ganes
de menjar-me hui el món
i travessar les muntanyes
perseguint la teua llum,
observant cada petjada,
perquè em porten fins a tu.
No xafaré cap senda,
m'enfrontaré a la inèrcia.
Si el vent em bufa en contra,
seré la resistència.
Potser tu tens més força
però jo tinc més ganes
de menjar-me hui el món
i travessar les muntanyes
perseguint la teua llum,
observant cada petjada,
perquè em porten fins a tu.
i amb la fragilitat d'un món que s'esfondra com si xafares un sac de farina i l'única escalfor d'uns repelons que em roseguen els genolls, em faré un mapa de totes les caigudes que atresore. I el seguiré, com un senglar que ensuma en la distància. Perquè, què faries tu si a l'arbre que tens davant només li queda una fulla? Pensar que és l'última, la que l'acomiadarà? O potser és la primera que acaba de nàixer? I si t'acacen les pors, que faries? Foc o fugir? Que faries tu?
