Ectoplasmes
Va minvant
la multitud
i em deixen sol amb la maleta oberta.
Vaig guardant
només l'imprescindible,
sols el que valga la pena.
S'ha quedat
la casa buida,
entra el fred i grinyola una porta.
S'ha gelat
la ximenera
i es barreja la cendra amb la pols.
No havia de passar així,
acordàrem ser tu i jo fins a la fi.
Digueres: "vine amb mi,
serem ectoplasmes passejant per l'infinit”.
M'he adonat
que les hores mortes
s'han convertit en setmanes.
No estic mort,
però si continue estàtic,
m'arranque les venes.
Què faré
quan la meua pell expresse
la fam dels meus ossos.
Estaré
cansat de mastegar tenint
sempre aquest gust de ferro.
No havia de passar així,
acordàrem ser tu i jo fins a la fi.
Digueres: "vine amb mi,
serem fantasmes passejant per l'infinit”.
