Bota-li
Ma casa és el camí a ma casa,
aquesta dansa accelerada al voltant de la foguera
les nits d'estiu a la sorra del Mediterrani
Somií amb fugir, somií amb guanyar al fi alguna batalla
Ma casa és el cor de la polseguera,
la dignitat de fer brotar de verd la terra seca
Tendresa, humor absurd, birra artesana i filigrana
per sobreviure a la brutalitat feta sistema
Passa a gaudir del cant bastard dels grills i les cigales
Passa al racó salvatge
Trencarem la llarga nit sota un vent fronterer
Dansarem mentre s’apropa el col·lapse
Bota-li foc i vine amb mi
Ma casa tota feta de retalls, de sol cremant
Pegant a plom sempre al sud de la frontera
Ciutats de sal, l'aroma blau del cardamom
per la vorera d’uns horitzons flotant en l’aquarel·la.
Ma casa un laberint de veus calidoscòpiques
escletxes a l’eixam, alternatives econòmiques
els teus ulls clars, tan plens de mirades utòpiques
posant sobre el tauler la llum rebel de mes vesprades
Passa a gaudir del vol bastard del saltamartí
Des del racó salvatge
Trencarem la llarga nit sota un vent fronterer
Dansarem mentre s’apropa el col·lapse
Bota-li foc i vine amb mi
Caminant hem après a vèncer el vertigen
Venim del vent calent, de la pols del desert
Respirem del foc blau i l’espurna
Tenim volcans als ulls, la casa oberta
Un paisatge dins del pit creix amb la sembra.
Trencarem la llarga nit sota un vent fronterer
Dansarem mentre s’apropa el col·lapse
Bota-li foc i vine amb mi.
