La mar
Ses teves besades se’n varen anar,
Sa lluna d’abril, es discurs fingit
I ses ganes de tornar
Totes ses mentides que em vaig empassar
S’han quedat aquí i et van definint
Com allò que he d’evitar.
Ja no et vull a sa butxaca,
Ni a sa pell ni en es meu cap,
Ni tan sols una paraula
Per si un cas no és veritat.
Es teu nom ja no m’abraça,
Després d’aquest hivern tan llarg,
Guaita es sol damunt sa barca,
Se’n va es record damunt la mar.
Writer/s: Marta Elka
