L'illa verda
Entre la utopia i els pins
venen les muses de visita
adeu fatigues i motors
passeu cançons sou la collita
Entre la utopia i els pins
un pescador ociós i astut
eix de matinada
capturant la llum
Que la vida és breu
És tan fàcil d'oblidar, bé que ho sabreu
i que l'art, com l'amor, desconsol i eufòria en la senda
a l'illa verda
I quant la nit es presenta
s'arranquem a ballar una lenta
com un terriser
treballe amb les mans l'ombra
Oblidat pels deus,
exiliat d'un mon líquid
habitants de l'Edèn
Empapats d'un Sol místic
Que la vida és breu
És tan fàcil d'oblidar, bé que ho sabreu
i que l'art, com l'amor, desconsol i eufòria en la senda
a l'illa verda
Entre la utopia i els pins
Furtiu en aquest paisatge
Dissident del paradís
la incertesa és part del viatge
