Novembre (Ni carn ni os)
Xino- xano, a poc a poc, de mica en mica m’apropo a tu;
repeteixo, a poc a poc, de mica en mica m’apropo a tu.
Sóc alumne de la lentitud.
No tinc pressa, sé que pinto matinades dins del teu cor.
Jo t’espero a la ombra, pico pedra, trobo colors...
Sóc alumne de la solitud.
Fas goig de blau o de groc,
fas goig de carn i os...
Sóc feliç de ser de carn i os.
Al·leluia, «hare krishna», «quina potra», demà et veuré...
carambola, cel de sucre, cor que plora, t’estimaré...
El més enllà comença als teus ulls.
Fas goig de blau o de groc,
fas goig de carn i os,
fas goig de lluny i de prop,
fas goig de carn i os.
Sóc feliç de ser de carn i os.
El títol és «tonto», però el llibre és bo;
no som de goma ni som de cartró,
som personetes amb dolors al cor.
No som perfectes, som de carn i os.
Writer/s: Jesús Carreras Gallardo
