Març (I les llambordes)
Quan miro endarrere (enrere)
i veig la casa
on vaig fer el
primer crit...
I veig la porta
tancada i ferma
i no tinc
clau per obrir.
I les finestres,
que guarden la pols
dels nostres
destins.
I les llambordes,
que encara
es queixen
amb un plor
indefinit...
S'atura el temps
per un sol instant
i no sento
la pluja
que em va mullant.
Darrera els vidres envellits
jo veig
la imatge
del teu cosb
brillar.
I veig les ales
del vestit
que cobreixen
el teu cos.
I em sento bé sempre.
Sempre
m'acompanyaràs.
Et sento a prop,
sempre al meu costat.
Writer/s: Ismael Pérez
