Terra d'argila
Allà on la terra és d’argila,
la gent canta vora el riu,
esperant la matinada,
recordant aquell estiu.
Caminant per les Atrosses,
sembla que s’aturi el temps,
los nens porten arracades,
caigudes dels cirerers.
Uns canten en la gralla,
altres en lo guitarró,
al matí surten les bandes,
anunciant festa major.
Allà on la terra és d’argila,
la gent canta a l’oliver,
que quan caiguin fulles seques,
ja tinguem tot lo sac ple.
Caminant per les riberes,
em saluden llaguters,
Ebre avall baixen les barques,
carregades d’un nou temps.
Writer/s: Menut (Carles Blanch Guzmán)
