Seguint riberes

Menut

Vaig pels racons de la memòria i la pena,
sento les passes de la meua joventut.
On s’han quedat totes aquelles llargues treves,
que ens donàvem per pensar amb el futur?

Encara penso amb aquella lluna en flames,
que ens mirava com cantàvem vora el riu.
Cançons de lluita i d’amor acompanyaven,
els nostres cors que volien créixer junts.

Arriben nits de llarg silenci,
però seguim el camí junts.
He après a no decaure,
a plorar i a riure en tu.

Vaig pels carrers d’una ciutat que abandonat,
passo les nits buscant el somni que he perdut.
Com he arribat aquí tot sol seguint riberes,
que em portaven navegant sense cap rumb?

On s’han quedat aquelles velles esperances?,
esperances compartides dins d’un puny.
He tornat per a trencar un llarg silenci,
no oblidaré els nostres crits trencant els murs.