Incoherents
Posa’t els sostens,
Un tanga incòmode i no marquis res,
No sigui que...
Es pensin que...
I surt al carrer,
Amb fums pujats dins d’un Audi TT,
Ningú sabrà...
Que no el pots pagar...
La teva incoherència moral,
Em fa igual de fàstic que el que vas penjant,
A les xarxes socials i que s’assembla tan poc,
A la vida real...
La teva incoherència moral,
Em fa igual de fàstic que la gent normal,
Que ha agafat aquest mot per poder definir,
La poca ànima que hi ha...
La poca ànima que hi ha...
No cridis,
No parlis d’això,
Camina normal,
Que ens estan mirant...
No et giris,
No semblis qui ets,
Intenta agradar,
Que ens estan mirant...
I es que seria tot tan fàcil si ens deixéssim emportar,
I es que seríem tan feliços pels carrers tots despullats,
I es que ara m’estan entrant ganes d’agafar-te de la mà,
I et portaria a l’hort i et faria un fill així de gran... (x2)
No et giris,
No parlis d’això,
Camina normal,
Que ens estan mirant...
No cridis,
No semblis qui ets,
Intenta agradar,
Que ens estan mirant...
Mirant...
Mirant...
Mirant...
Writer/s: Aida Giménez
