La teua veu
Mai res no t’havia deixat els pensaments tan revoltats
i ara no saps què sents,
t’has dedicat a construir una armadura de metall
i ara et costa respirar.
(Ei, ei) no tingues por d’escoltar la teua veu,
(Ei, ei) sigues conscient del teu valor.
I què passa si caus? Refàs el teu interior,
és part del joc.
És fàcil quedar-se d’espectador resguardant-se del dolor,
així no saps el que vols.
(Ei, ei) no tingues por d’escoltar la teua veu,
(Ei, ei) sigues conscient del teu valor.
I ara, què sents? Sols el teu nom.
I ara què veus?
(Ei, ei) no tingues por d’escoltar la teua veu,
(Ei, ei) sigues conscient del teu valor.
Writer/s: Martín Tarrasó, Martín Tarrasó, Claudi Penalba, Evarist Caselles i Guillem Magraner
