Gegant de ferro
Guia de vaixells,
vigilant del mar,
amb los peus de ferro,
plantat dins del fang,
lo teu raig de llum
omple d’esperança,
a aquell mariner,
a aquell mariner
que mort d’enyorança.
I així un any i un altre
lo teu resplendor,
les nits il·lumina i allunya la por.
I quan la tempesta sacseja la barca,
la teua llumeta, dóna confiança,
I quan la tempesta sacseja la barca,
la teua llumeta, dóna confiança,
Adéu, adéu, far de Buda,
arbre de ferro i de llum,
l’última jornada teua,
potser demanant ajuda,
tu vas fer, tu vas fer,
senyals de fum.
Tants anys de servei,
en lo cap ben alt,
senyalant la costa,
a tot navegant,
i un dia d’abril,
quan lo Sol brillava,
la llengua de foc,
la llengua de foc,
al gegant matava.
Writer/s: Josep Bo
