A dues bandes
Estàs aquí però no t’acostes.
Estàs a prop però no ho demostres, no.
No sé perquè busques respostes si després dius que ell no t’importa.
Per què no l’abandones ara, per què vols viure aquest teatre.
Encara em queda l’esperança. Esperaré el que faci falta.
El dia que vulguis tu fugirem de tot plegat.
El nostre passat ja és fum, tornarem a començar.
Ja no crec en el destí, ja no, només en tu i en mi.
T’estic donant la confiança. Ja t’he donat la meva solució.
No veig que em donis importància. Ho acabes tu o ho engegaré tot.
El dia que vulguis tu ja no em vinguis a buscar.
Ja no perdo més el temps, ens han passat els anys.
Ara dubto del destí, no sé si jugava amb tu o amb mi.
No sé què esperes de nosaltres si encara jugues a dues bandes.
Dius que m’estimes, són paraules.
Ja no segueixo pressionant-te més, prou.
