Un flirt a la rima
Un “piti” i un glop i un verb escanyat.
Un tret de sortida amb un llapis i un mot.
Un punt de partida amb un vers encaixat.
Un busca’t la vida en un text amb sanglot.
Un crit pretenciós és un joc avorrit,
i un “puto” concepte està un pèl desfassat.
Un pèl dins el got un truc m’ha ensenyat:
que un joc de paraules té un punt divertit.
No vull pas… No vull pas…
Un conte que expliqui, amb un bon desenllaç,
la vida d’un home sotmès al fracàs.
Ni un text que narri amb bons emistiquis
els trets personals d’un ésser mortal.
Ni un cant a la vida amb regust d’amargor,
ni un “modus” de vida en un pou de rancor.
Ni un traç fet a mida replet d’esperança
que expliqui mancances d’un fosc cantautor.
És tan sols… És tan sols…
Un flirt a la rima en un full de paper.
Un temps de so i ritme en un track d’un cedé.
Un joc pirotècnic, un sense sentit.
Un test psicotècnic d’un nen avorrit.
Un glop de xarop amb un gust vanitós.
Un càlid remei perquè em passi la tos.
Un gest de servei, un “dribling” al cos,
absurd argument d’un home confós.
Un vol de pardal. Un tros de paciència.
Un xic d’innocència amb un punt surreal.
Un bon exercici pels meus ideals,
petit sacrifi que no fa cap mal.
Un trenca’t les banyes com un pelacanyes.
Un text cargolat i molsut.
Un blanc de consciència i un lleig a l’audiència
amb un crit innocent a l’absurd.
Writer/s: Lluís Cartes
