Lluís Cartes

Varanasi


Print songSend correction to the songSend new songfacebooktwitterwhatsapp


Música i lloances van sonant
pels voltants del lloc on sec a Benarés.
Tot són homes que carreguen fusta a pes
i les dones, invisibles, van plorant.

Cremen quatre pires vora el riu
quan la boira ja ha arribat en plena mort.
Difuminen la postal del meu record
aquells cossos que han deixat de ser ja vius.

No sabent del cert quin ha de ser el seu port
ni el camí que guarda al mort prop de la riba.
El corrent empeny, prou tímid cap al nord,
una llàntia incandescent a la deriva.

Com la llàgrima d’un arlequí
de colors que es caragolen com el fum,
és un motiu de joia pel difunt
i de condemna per a la gent que es queda aquí.

Una olor de mística i pecat
embolcalla l’atmosfera de l’indret;
al meu rostre s’hi refl exa el desconcert:
l’antigor d’aquest moment m’ha emocionat.

No sabent del cert quin ha de ser el seu port
ni el camí que guarda al mort prop de la riba.
El corrent empeny, prou tímid cap al nord,
una llàntia incandescent a la deriva.

Un indret sagrat per anar a morir
perquè els déus reencarnin l’ànima altre cop.
Un bon lloc per a ser cremat de nit
i el teu cos adopti una altra forma cap a l’infi nit.

Una llàntia incandescent a la deriva
cap a una altra vida.
Una llàntia incandescent a la deriva
cap a un altre món.


Writer/s: Lluís Cartes