
Crisàlide
Trenta dies, trenta exactes;
ja demà en serà un de menys
per tornar a estancar el meu seny
dins la capsa de sabates.
Tornaré, però, amb un punxó,
amb la punta ja esmolada,
que usaré per perforar
les parets i la teulada.
Un cop pugui respirar
dins la capsa de sabates,
i amb la poca llum que hi entri
pugui veure-hi de veritat,
de la bava en faré fi l,
d’aquest fi l en faré trenes:
seran fortes com cadenes
i ordiré un capoll daurat.
Filaré de dins estant
un escut ferm i ovalat,
taparé la llum entrant
escopint tots els forats.Dormiré durant un temps
abraçat als meus genolls.
L’escalfor, amb els seus nutrients,
mantindrà viu el capoll.
Com crisàlide entestada
a hivernar i ser transformada,
m’introspecto dins un ou.
Protegint allò que em queda,
m’embolico amb fi l de seda,
tapant tot el que cou.
Quan arribi el gran moment
de trencar l’ou protector,
tornaré a néixer nadó
desfi lant el fi l d’argent.
Mudaré una nova pell,
cargolant-me sobre el dors;
noves ales de colors,
nova vida i nou cervell.
Nova llengua en espiral
per xuclar el nèctar com cal.
Filaments de pèl i antenes,
fora tics i fora penes.
Quan les ales, sota el sol,
assecant-se, prenguin forma,
aleshores prendré el vol,
acabada la reforma.
Writer/s: Lluís Cartes