Elements
El relat de les arrels
desenreda alguna trama:
puc sentir, si hi poso ganes,
l’expressió dels elements.
Amb aquests colors tan nets
que tenyeixen serralades,
veig les fades que, amagades,
em desvetllen tants secrets.
Parla l’arbre quan fl oreix,
la llavor quan és a terra,
sol cantar la lluna plena:
vol ser nena que no creix.
Canta el fruit quan es podreix,
diu la neu en sortir el sol,
xerra el vent quan pren el vol
i la flor…
A trenc d’alba, la foscor
xiula tímida en sortir,xiuxiuegen les espigues
que encomanen la calor.
Conta contes la tardor,
amb tronades i tempestes
que acompanyen tardes fresques
rebossants de bona olor.
Per deixar enrere la fulla
és el vent qui fa neteja,
pinta el brot que ja verdeja
quan la pluja tot ho mulla.
Un cop feta la despulla
tot reneix, amb humilitat;
un nou cicle ha començat,
no s’atura, sempre rutlla!
El silenci quan ens parla
és el més clar missatger;
no cal res més al tinter
que la tinta i una ploma.
Ja no cal usar la poda
per fer créixer el magraner;
la Natura sap què fer:
no és pas cega, muda o sorda.
Writer/s: Lluís Cartes
