Contusió

Jordi Torné

Sobtat perquè va sonar el despertador
un dia que no havia de treballar.
Sentint dins de la meva panxa aquell neguit
vaig traspassar el portal.

I caminant amb impaciència
per ser a la resistència al col·legi electoral
tots intentavem amb audàcia practicar la democràcia
però arribà “la nacional”.

Empesos per el contingent
tothom vam rebre de valent
I amb el lliri encara a la mà
no entenia que no et poguessis adonar
que a base d'hòsties un no es pot fer estimar.

No, jo no crec pas que fos un cop de sort
no existeixen les casualitats
Ni que per atzar fossis tu aquell matí
qui m'esclafés al cap.

I amb la consciència a gran distància
estirat a l'ambulància, camí de l'hospital,
tota la vida resumida va passar tota seguida
com un mal serial.

Oh, quina merda d'argument
n'hi ha per morir d'avorriment
I va ser així com vaig descobrir
que el guió per força hauria de canviar.
“Deixi´m doctor, que ara crec que ho veig tot clar.”

Contusió...