Dies de pluja
Cada cop… que els teus llavis, es fan salats
i el silenci en les mirades
Em desperta la tempesta i res sembla tan estrany
Les olor el meu refugi, les cançons en un parany
No hi ha pena ni mal entesos la vida es així
Sensacions i arrels al terra i el foc em fa sentir
Que no m’agraden les nits de pluja si no et puc estimar
Que no m’agraden les excuses, mai.
Que no m’agraden les nits de pluja si no et puc estimar
Que no m’agraden les excuses, i em quedo en ganes de desitjar-te
En un mar tranquil que ens mira i el sol crema per la pell
Una flor a la teva esquena, la teva esquena
Papallones que sempre riuen, entre somnis d’un paradís.
Invisible les histories, que sempre son així
i quan ens sembla que tot importi, i de cop deixa de importar
ja no cal mirar enrere si la vida esta al davant, … i et dic…
Que no m’agraden les nits de pluja si no et puc estimar
Que no m’agraden les excuses mai
Que no m’agraden les nits de pluja si no et puc estimar
Que no m’agraden les excuses, i em quedo en ganes de desitjar-te
