El tunc, que tan tunc
Anem, pastors, a Betlem;
caminem, anem, anem.
Allà farem sardaneta,
tunc que tan tunc;
allà farem sardaneta,
tunc que tan tunc,
que tan tunc, que tan teta.
Si l'Àngel no és mentider,
bé sé on jo el trobaré:
allà, en aquella coveta…
On aneu, oh gent de bé,
sense esclops i amb tanta neu?
Si l'infant no té robeta...
Déu vos guard i va de bo,
un traguet amb el porró.
I també alguna neuleta...
Com que plora el minyonet,
jo li porto un matonet
i li beso la maneta…
